El pasado jueves día 29 de abril, los viticultores de Terres dels Alforins, uno de los territorios más representativos del agro valenciano que abarca un triángulo fundamentalmente conformado entre los municipios de Moixent, la Font de la Figuera y Fontanars dels Alforins, expresaron su preocupación por la dramática consecución de hechos consumados en la implantación de inmensos parques de energía fotovoltaica sobre una tierra de tradiciones ancestrales en el cultivo de la vid y otros propios de las tierras de interior. El trabajo realizado en las últimas décadas por la conservación y recuperación paisajística y de ecosistemas rurales, así como la transformación de sus frutos en vinos de calidad diferenciada, excelsos aceites de oliva virgen, producción melífera e incluso nuevas industrias sostenibles como el enoturismo, llevado adelante por sus bodegas pujantes, empresas y administraciones locales, amenaza irse al traste por un mal entendido progreso.
El bodeguero Pablo Calatayud, en nombre de la Societat de Viticultors i Productors de Terres dels Alforins, inició el acto. Estas fueron sus palabras que, lanzadas a los cuatro vientos sobre las veneradas piedras de la Bastida de Les Alcusses, sirvieron de proclama ante el atropello que se avecina.
Bon dia i bona hora. Moltes gracies per estar ací.
Anem a dir unes paraules en nom de la Societat de Viticultors i Productors de les Terres dels Alforins però, amb el vostre permís, anem a dirigir estes paraules a elles, a les Terres, Benvolgudes Terres. En estes últimes setmanes haureu sentit que hi ha un creixement descontrolat de grans projectes d’instalacions fotovoltàiques per tot arreu i que les tenim molt a prop. Vos hem de confirmar que es cert. Ja estàn ací. Huit projectes en la Font de la Figuera, que ocuparien més de 500 ha, dos d’ells en fase d’expossició pública al BOE en la partida de Les Pebraes amb una extensió de 120 Ha. També publicat al BOE, tenim una línia d’alta tensió per a conectar Almansa i Montesa. 200 torres de 70 metres travessaràn els nostre termes municipals. I tornant a les fotovoltàiques, en el terme de Moixent hi han dos projectes que estàn ací mateix, ocupant la mitad nord de les Alcusses i perfectament visibles des d’ací dalt. Estem parlant en este cas de 400 hectàries, vora a 5 mil fanecades. En una ha fiquen unes 1.300 plaques, per tant son algo més de mig milió, 520.000
plaques solars.
Qui vol fer això? No ho sabem ben cert. Els que volen llogar o comprar les terres son uns homes de gris (després explicarem lo del color gris) que pareixen cosins germans dels que volien fer aquell macroabocador també ací en les Alcusses ara farà 12 anys. Van vestits de gris amb un maletí negre i el maletí va ple de billets. Sembla que hui en dia les energíes renovables son un grandíssim negoci. I qué diuen les autoritats? Una part diu que no, que a quin sant, que açò no es pot consentir, pero una altra part de les nostres autoritats diu que sí, que açò és bo, és precís i és urgent.
I ara qué podem fer? Si les nostres autoritats no ho tenen clar, una idea sería mirar d’explicar als homes de gris que estes terres no poden donar cabuda als seus projectes. Podriem dir a estos senyors que estem totalment a favor de les energies renovables i de ficar plaques fotovoltàiques sobre les nostres teulades, pero ací, sobre els bancals, preferim una altra manera d’aprofitar l’energía solar que es diu Agricultura.
Este sol que ens ilumina sempre ha fet les fruites i ha cuallat el blat, mai se n’ha oblidat. (Per cert, quina meravella. gràcies per este día que ens has regalat, gràcies per estar del nostre costat). Tornant als arguments per a estos senyors, podriem anar uns anys arrere i explicar cóm era la nostra agricultura per eixemple al segle XVIII. L’any 1759, el Botànic Joseph Antoni Cavanilles es queda a viure uns mesos per estes terres i relata, amb admiració, el bon ofici dels nostres llauradors. Cavanilles registra en cafisos i arroves les quantioses collites de blat, ordi, panís, civada, sègol, llegums, oli, garrofes, figues, vi, fruites, hortalisses, llana i mel. I si volem anar ben llarg, de nostra agricultura al segle IV abans de Crist també tenim molta informació. Els arqueòlegs del Museu de Prehistòria de València han trobat ací, a la Bastida de Les Alcusses, la més gran i completa colecció de ferramentes agrícoles d’època prerromana de tot Espanya; i encara les fem servir, perque 2500 anys després, els cultius i els bancals son els mateixos.
Podriem dir també que, tot i que la agricultura ha canviat en els útims 50 anys, no hi ha un tros de terra erma en el nostre territori; i que, després de 25 segles treballant-les, les bones terres dels Alforins encara fan collites de secà que semblen de regadiu; podriem dir que la crítica admira i valora els nostres olis i els nostres vins; que la llum del vi valencià hui brilla més que mai; que estes quatre mil hectarees de vinya barrejades amb els masos, pinars i altres cultius de secà, configuren l’únic gran paisatge de vins de la denominació d’origen protegida valència, un paisatge mediterrani en mosaic que la conselleria de territori va estudiar i catalogar fa 10 anys com un dels 20 paisatges de més valor de la comunitat valenciana i que, lamentablement, hui continua sense protecció. Podriem avaluar l’impacte social i econòmic del sector productiu de la vinya i el vi en les terres dels alforins i explicar que als nostres pobles viu ara mateix tota una generació de viticultors que ha corregut moltes terres, gent formada i preparada per a fer grans vins. Uns Vins singulars que són l’espill d’un paisatge singular que hem de preservar perque és el nostre millor patrimoni. i uns Productors fidels al seu origen i la seua tradició i amb ganes, amb moltes ganes de mostrar al món que estes terres están plenes de tresors amagats. Viticultors i Productors que es preocupen pel seu territori i preparen cada any la Mostra de Vins, la fira que fem quan arriva la primavera, on presentem les noves collites, la gastronomía i l’artesania dels tres pobles; i després preparem la fira d’hivern, la que fem al claustre de la Nau de la Universitat de Valencia, portant a la ciutat els nostres vins, les bandes de música, les coques i els embotits. Podriem parlar dels calendaris i les fantàstiques fotos de miquel francés; i d’eixa meravella de mapa que ens va fer Mariscal. I encara no hem parlat del viatger, del que ve un dissabte amb la seua família i torna a casa fascinat per les histories que li han contat ací en el poblat ibèric i en els diferents cellers; de la gent que ens visita i s’enamora d’un bancal de girasols, d’un cim, d’un mas, d’uns gaspatxos en pebrella, de l’aroma d’un vi i d’una terra amb una enorme capacitat de seducció i molta projecció turística, d’un paisatge cultural que ha sabut conservar una memoria de 25 segles.. El problema és que per molt que parlem, no anirem enlloc. Per a estes
persones de gris, només som un territori gris. Un tros d’un mapa pintat d’un color. El seu color preferit.. els promotors de fotovoltàiques han vist un espai gris (que vol dir sense protecció) entre Almansa i Villena (a Ponent) i la subestació elèctrica de Montesa (a Llevant) i van a per ell. Perquè ací hi ha un gran negoci i perque encara que coste de creure, la llei ara mateix està del seu costat. Sembla que pagar molts diners a uns pocs per a trencar el paisatge de tots sense cap mena de planificació, es molt bo per a la sostenibilitat i per al desenvolupament rural.
Imagineu per favor.. (dispenseu) imagineu per un moment eixe mig milió de plaques ahí baix apuntant cap ací, cap al migdia. Mig milió d’escuts de ferro i vidre lluent. Si fora una película podriem jugar a barrejar el present i el passat perque este poblat con sabeu va ser atacat i abandonat. La història es repeteix. Una nova civilització que arriba i arrasa la civilització anterior. El cas és que no és una película. No és una ficció. La empresa s’ha reunit amb l’alcalde, alguns veïns i propietaris han firmat. No tot el mon llig be la lletra menuda i ells pensaran que també van a fer un gran negoci.
Que dirien els nostres avant-passats? aquells bons llauradors savien mirar a llarg termini. Dirien “Alceu el cap i mireu de fer un solc ben llarg..” És que el nostre esperit no dona per a més? La agricultura i l’agroturisme; l’orgull i el futur d’una terra és el que ara està en joc. I qué diria el territori? Un mestre explicava un dia que això de l’orgull del territori no ho fem be del tot, que el més correcte seria que eixe orgull anara en els dos sentits. Uns habitants ben orgullosos del seu territori i un territori ben orgullós dels seus habitants. Per això estem ací, per a dirli qui som al nostre territori, per a mostrar quina és la nostra determinació. Per això hem convidat al Sr Colomer, secretari autonómic de turisme, la primera gran veu que s’ha alçat contra el desficaci, i els representants de les administracions que més ens han recolçat com ara els nostres tres Ajuntaments, el Patronat de Turisme de la Diputació, el Museu de Prehistòria i la Denominació d’origen protegida de Valencia i per això també està ací una bona repressentació dels nostres amics i veïns.
(i ara sí. Acabem)
Distingides Terres:
Hui, 29 d’abril de 2021, des de la Bastida de Les Alcusses, els viticultors i productors de les Terres dels Alforins volem renovar el compromís que vam adquirir fa 12 anys. El compromís de mostrar al món el valor d’un paisatge únic que parla i escolta, d’una terra viva plena de bondats, reconeguda, ilustre, brillant. Lluitarem per defensavos, lluitarem per defensar la dignitat de les terres
de Moixent, La Font de la Figuera i Fontanars dels Alforins. Ningú vos humiliarà. Ningú vos degradarà.
Vos treballarem amb responsabilitat, perque sabem que estem de pas (açò ho explica molt be rafa cambra) i que les terres que van treballar els nostres pares son les mateixes que un dia treballaràn els nostres fills. Vos treballarem amb les mans, amb moltes mans i molt de respecte perque sabem que d’eixa manera obtindrem els vostres millors fruits. I vos treballarem cada dia amb molta gratitud i molta alegría. L’alegria de viure xafant la terra on vam nàixer, la terra que ens dona la vida.
Gràcies. Moltes gràcies.
Societat de Viticultors i Productors de Terres dels Alforins
